Vallesos rep el Premi de Comunicació de la Diputació de Barcelona

La carpeta “La riuada de 1962″, publicada al número 3 de la revista Vallesos, triada com a millor treball periodístic en la cerimòmia de lliurament dels Premis de Comunicació Local de la Diputació de Barcelona, que es van lliurar divendres passat a Igualada.

En un acte presentat per la periodista Marta Romagosa i presidit pel president de la Diputació, Salvador Esteve, i l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, l’Ateneu Igualadí va ser l’escenari del lliurament, divendres al vespre, dels Premis de Comunicació Local 2012, atorgats anualment per la Diputació de Barcelona i que van lliurar-see, en les diverses categories de què consta, a “Fem un musical” (del 9 TV), “Mira TV” (del Consorci Localret), “La riuada del 1962″ (de diversos autors coordinats per Vicenç Relats i publicat a la revista-llibre Vallesos), i “Aula Dial” (de Ràdio Sant Vicenç dels Horts). El Premi d’Honor va ser el darrer guardó de la nit, concedit a Josep Bayerri per la seva trajectòria professional dedicada al periodisme de proximitat a les Terres de l’Ebre.

La riuada del 1962
La carpeta guardonada, coordinada pel director de Vallesos, Vicenç Relats, commemora en les més 88 pàgines de què consta, els fets tràgics de del setembre de 1962 en què van perdre la vida més 700 persones del Vallès. “Aquells aiguats que van esdevenir tan tràgics perquè les pluges torrencials es van aliar fatalment amb la misèria, l’especulació i la permissivitat urbanística imperants durant una dictadura franquista que, lluny de depurar responsabilitats, va utilitzar la tragèdia per fer-se propaganda. En les 88 pàgines que vénen a continuació en fem memòria amb testimonis viscuts, cròniques de cada localitat afectada i anàlisis expertes que n’expliquen l’origen i l’impacte social, econòmic, polític, mediàtic i urbanístic que van suposar”, explica el mateix Vicenç Relats en la introducció del treball que ara ha estat guardonat pel jurat dels premis, format per Josep M. Martí, Anna Cristeto, Manel Cuyàs, Eduard Pujol, Francesc Robert, Anna Figuera, Anna M. Bordas, Francesc Canosa, Francesc Cano, Josep Lluís Micó, Rafael de Ribot, Mònica Fulquet i Carles Sabater.

El president de la Diputació, Salvador Esteve, va adreçar unes paraules per acomiadar l’acte de lliurament dels Premis en què va posar l’accent en la utilitat i la força de la comunicació local: «Enguany s’han presentat 88 candidatures en els quatre apartats, propostes que revelen vitalitat i compromís en temps de dificultats».

Vallesos
És evident que el guardó aconseguit representa per a Vallesos una enorme satisfacció i esdevé un reconeixement explícit a la feina que encapçalen Vicenç Relats i Ramon Vilageliu, però que no seria possible sense el talent i el capteniment de desenes de col·laboradors i col·laboradores que hi aporten capacitat, rigor i coneixement; el suport incondicional de milers de lectors i lectores i, evidentment, el compromís de les empreses i administracions que hi anuncien els seus béns i serveis.
Vallesos els agraeix molt la seva generositat: sense tots plegats aquesta revista-llibre semestral no tindria sentit ni seria una realitat.

Acte de cloenda. Transcripció de la taula rodona

Gairebé sis mesos després de l’acte de cloenda dels actes commemoratius dels aiguats del 1962 al Vallès, que se celebrà el 18 de desembre de 2012 al Museu d’Història de Catalunya, us oferim la transcripció feta pel filòleg José Luis Sáez de la taula rodona en què participaren el director del Museu, Agustí Alcoberro,els historiadors Jordi Calvet i Martí Marín i el periodista Jaume Valls. Podeu consultar-ne el pdf aquí.

Encara es pot visitar l’exposició a Ripollet

L’exposició “50 anys de les riuades” encara es pot visitar a Ripollet. La mostra continuarà al Centre d’Interpretació del Patrimoni Molí d’en Rata encara uns mesos més i, a través de dades, documents, fotografies i objectes de l’època, reflecteix el dolor i la tragèdia que va provocar el riu aquella nit del 25 de setembre, però explica també la solidaritat i l’esperit de superació que van succedir a la tragèdia.

Us en deixem algunes imatges i us recordem que la podeu visitar els dimarts i dimecres de 9.30 a 13.00 hores i de 16.00 a 20.00 hores, els dijous de 16.00 a 20.00 i el darrer diumenge de mes (exceptuant el mes de març que serà el diumenge 17 quan es pugui visitar). Si voleu visites guiades podeu contactar a l’adreça molidenrata@ripollet.cat.

Acte de cloenda al Museu d’Història de Catalunya

El passat dimarts 18 de desembre, el Museu d’Història de Catalunya ens va acollir al seu auditori, on vam assistir a una interessantíssima taula rodona en què es va fer balanç de tot el conjunt de les activitats que s’han fet a l’entorn de la commemoració dels 50 anys dels aiguats al Vallès. Va ser un acte entranyable perquè prèviament es va passar la pel·lícula inèdita de Joan Llobet i Prunés La noche del martes, un reportatge que va desvetllar moltíssim interès entre els assistents, entre els quals hi havia familiars seus.

A la vegada, la posterior taula de debat, moderada pel director del MHC Agustí Alcoberro, va servir perquè els historiadors Jordi Calvet i Martí Marín i el periodista Jaume Valls ens enriquissin amb les seves valoracions historiogràfiques i els seus amplis coneixements sobre el tema. Una bona cloenda per a una iniciativa col·lectiva de difusió de la nostra història recent en xarxa, sota el lema LA NIT TRÀGICA.

Gràcies a tots i totes per participar!

Un emotiu record pels 12 ripolletencs que van morir a les riuades de 1962

El passat diumenge, 16 de desembre, en un acte íntim a la cruïlla dels carrers de Balmes, Tarragona i Maragall, l’Ajuntament de Ripollet va celebrar l’acte d’homenatge a les víctimes de Ripollet per les riuades de 1962. Amb aquest acte, l’Ajuntament tanca un any d’activitats, com ara xerrades, exposicions i d’altres actes, per recordar un dels moments més difícils de la història de la vila. L’acte es va organitzar a proposta de la Comissió d’Honors i Distincions, arran una petició realitzada per les famílies al CIP.

Familiars de les víctimes llegeixen la placa amb els noms de les 12 víctimes

Durant l’acte, van intervenir el segon tinent d’alcalde, Xavier Peñarando, com a president de la Comissió d’Honors i Distincions, que va destacar el paper de la Comissió per poder realitzar “actes tan emotius com aquests”. Posteriorment, va intervenir l’alcalde, el qual va manifestar que, amb aquest acte, es vol “homenatjar l’esperit d’un poble que després d’aquella tragèdia es va superar a si mateix”. Parralejo també va explicar que l’elecció de l’espai va ser perquè “en aquest lloc va ser on van morir algunes de les persones”.

L’acte va comptar també amb la participació de mossèn Tort, que va escriure una poesia en record d’aquell dia, que es pot llegir en una de les plaques del monòlit, al costat de la llista de les 12 víctimes d’aquella jornada. Van cloure l’acte els alumnes de l’Escola de Música amb la interpretació d’El cant dels ocells.

Familiars de les víctimes llegeixen la placa amb els noms de les 12 víctimes

Membres de la Comissió d’Honors i Distincions i bona part dels regidors i regidores del consistori dels diferents partits amb representació municipal, durant l’acte

Mossèn Tort, autor del text d’una de les plaques, llegeix un poema que homenatja les víctimes

Alumnes de l’Escola de Música, amb la seva professora, tot interpretant El cant dels ocells

Vista del monòlit

Informació extreta de ripollet.cat

11 de desembre, cloenda dels actes commemoratius de les riuades del 62 a Montcada

Demà, dimarts 11 de desembre, a les 20h, culmina el programa d’activitats en torn a la commemoració del 50è aniversari dels aiguats a Moncada i Reixac amb la conferència “L’impacte de les riuades en els moviments socials i veïnals”, a càrrec d’Ivan Bordetas, historiador i investigador de la UAB.

Aquest acte, que forma part del cicle de conferències de la Xarxa de Museus Locals dins el programa La Nit Tràgica, posarà punt i final a una jornada plena d’actes relacionats amb la Riuada de 1962a l’Espai Cultural Kursaal (c. Masia 39 de Montcada- Can Sant Joan): a les set del vespre s’inaugurarà l’exposició “50 anys de la riuada del 25 de setembre de 1962“, que romandrà al Kursaal fins el 18 de gener de 2013, junt a una mostra de 15 minunts del documental que es publica amb la presentació del llibre-DVD Les veus de la tragèdia. La riuada de 1962 a Montcada i Reixac, a càrrec del seus autors.

S’aprofitarà l’esdeveniment per presentar aquest fragment del documental a la Sala Joan Dalmau d’aquest equipament, a les 19:45. Tot seguit, a les 20h, tindrà lloc la xerrada d’Ivan Bordetas que finalitza el cicle de conferències de La Nit Tràgica, proposat pels dels sis museus promotors d’aquest projecte . Seria molt desitjable comptar amb testimonis de la reconstrucció espontània i immediata que va sorgir l’endemà mateix dels veïns montcadencs, perquè puguin contribuir al col·loqui que es proposarà un cop conclogui la ponència. Les persones que vulguin participar-hi poseu-vos en contacte amb el Museu Municipal de Montcada (Tel.935651122 o  a.e. museumunicipal@montcada.org).

El monòlit de Sabadell i el record de la tragèdia

Monòlit en record de les víctimes de les riuades a Sabadell.
Genís Ribé / MHS

El passat divendres 30 de novembre per la tarda es va inaugurar el monòlit en record de les víctimes de les riuades a Sabadell, en un espai d’esbarjo que hi ha al davant del Molí de l’Amat, a tocar del Parc de les Clotes i als peus del barri de can Puiggener.

L’acte fou presidit pel regidor de Cultura, Juan Carlos Sánchez i pel bisbe de Terrassa, Àngel Sáiz Meneses, i comptà també amb la presència i un parlament introductori del director del Museu d’Història de Sabadell, Joan Comasòlivas i Font.

El lloc on s’ubica el monòlit és especialment simbòlic perquè just al davant d’on s’ha situat aquest monument commemoratiu la riuada s’emportà per endavant 18 vides humanes, més de la meitat del total de víctimes de Sabadell (32). Eren els habitants d’un grup de cases construïdes a precari, a la mateixa

llera del Ripoll: allà hi perderen la vida 3 famílies senceres, part d’una altra i una nena de 2 anys, una veritable tragèdia que afectà bàsicament a immigrants vinguts d’arreu de la península.

Després de l’acte es van poder recollir nous testimonis orals i gràfics d’aquell esdeveniment, documentació que va ser recollida pels tècnics del Museu d’Història de Sabadell i que engruixiran i enriquiran el nostre patrimoni

memoralístic contemporani.

Rufino Alcázar Ruiz, Ángel Capel Rueda i José García Pérez, testimonis directes de la tragèdia de les riuades al sector del Molí de l’Amat (Sabadell)
Genís Ribé / MHS

Sabadell inaugura el monòlit en homenatge a les víctimes de la riuada

El Molí de l’Amat, després de la riuada de 1962. Autor: at. Pere Lartuna / Arxiu Històrico-fotogràfic de la UES

Avui, divendres 30 de novembre de 2012, a les 16.30 hores, s’inaugurarà el monòlit en homenatge a les víctimes de les riuades de 1962 a la zona del Molí Amat al Riu Ripoll, a Sabadell. Aquest acte comptarà amb l’assistència del regidor de Cultura, Juan Carlos Sánchez.

L’acte s’emmarca en el seguit d’activitats que durant els darrers mesos han commemorat els 50 anys de la riuada a Sabadell. A partir d’avui, la ciutat disposarà d’un monòlit que constituirà un record a les víctimes i alhora un homenatge als valors positius de solidaritat i a l’esperit de superació dels sabadellencs i sabadellenques. El monòlit consisteix en un conglomerat natural del riu, en forma de pedra; aquest conglomerat és una massa formada per fragments de diversos minerals i roques que s’han acumulat de manera natural en el riu, i simbolitza el procés de transformació i d’història que representa.

Aquest acte serà objecte d’un seguiment especial a Ràdio Sabadell.

Itinerari Del riu a les coves. Les riuades de 1962

La zona de la Clota i del barri de Can Puiggener afectada per la riuada de 1962. Autor: at. Pere Lartuna / Arxiu Històrico-fotogràfic de la UES

A més, el diumenge 2 de desembre, de 10 del matí a la 1 del migdia s’oferirà l’itinerari Del riu a les coves. Les riuades de 1962. Aquest itinerari és una activitat complementària a l’exposició “Destrucció, mort, reacció. La riuada del 1962 a Sabadell” que itinera pels diferents barris de Sabadell i que fins el dia 15 de desembre es pot visitar a la biblioteca de la Serra. El recorregut que s’ofereix aquest diumenge escentraen un episodi concret: les riuades de 1962.

En la passejada es veuran especialment els indrets propers al barri de Torre–romeu on els aiguats van fer més destrosses, com és el cas de la fàbrica de Cal Grau i les cases de Cal Sec. Amb l’ajut d’imatges històriques i de documents sonors es recrearà el que va significar per la ciutat aquella tragèdia i les conseqüències que va comportar.

L’activitat és gratuïta i les places són limitades. Per inscriure’s cal trucar al 93 727855 de les 5 a les 8 del vespre.

Campanya per obtenir documentació inèdita

Per altra banda, l’Ajuntament de Sabadell ha endegat una campanya amb l’objectiu de captar documentació, fotografies, pel·lícules, etc. inèdits sobre els aiguats.  Totes les persones interessades en aportar-hi material poden trucar al 93 726 87 77, escriure a AHS@ajsabadell.cat o bé a través del Facebook de l’AHS.

El pis de l’Asunción

Una promesa més, falsa i crua, del dictador. Asunción Cantero Cuenca va perdre el seu marit i un fill de 4 anys a la riuada de 1962, i la casa, a Terrassa. En la visita que féu Francisco Franco a la ciutat, el 2 d’octubre, ella, amb la seva filla Manolita, “parlaren” amb el Generalísimo, i els va prometre un pis nou. I l’any següent, quan tornà a visitar la ciutat, tornà a prometre el mateix. El pis, però, mai li fou donat ni procurat ni cedit, ni res de res.

Joaquín Soler Serrano, locutor (Ràdio Barcelona), concentrà, molt a pesar del règim, la informació, la mobilització de voluntaris i els ajuts dels aiguats de 1962. A la foto, amb la soprano Victòria López Garcia, Victòria dels Àngels. Autor desconegut, AHS

Aquest és un dels moltíssims testimonis recollits en un llibre excepcional, La riuada de Franco, escrit per Ferran Sales i Lluís Sales, periodista i historiador respectivament, editat per Pagès editors. El llibre, que aprofundeix en l’estudi de les conseqüències polítiques, socials i econòmiques que s’esdevingueren després dels fets tràgics de la nit del 25 de setembre de 1962, i que fou objecte d’una presentació pública aquest 7 de novembre al Museu d’Història de Sabadell,  val la pena per diversos motius.

És un llibre extremadament ben documentat, farcit de referències arxivístiques i de fonts orals, allà on s’escau. Té un total de 440 notes!, totes posades on toca, i ampliant i complementant  la informació que pertoca. El capítol dedicat a l’estudi de la complexa connivència entre el president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas, i la comunitat de monjos de Montserrat per donar resposta comuna a la tragèdia n’és un bon exemple.

És un llibre ben estructurat, molt ben travat quant a la narrativa i els temes que marquen el  ritme de l’anàlisi d’aquells esdeveniments. És un llibre que tracta alguns aspectes poc treballats i investigats fins al moment, temes certament inèdits. El capítol que tracta el paper dels artistes que ajudaren els damnificats amb l’aportació d’obres pròpies per posar-les a subhasta o venda i més concretament el cas del quadre Dona amb gos de Pablo Ruiz Picasso, n’és un altre exemple. És un llibre ben escrit, amb llenguatge planer, que en certs moments transpira passió, amb fragments que desborden informació clarament exposada. El capítol en què es descriu el paper gairebé “revolucionari” de Ràdio Barcelona en els dies immediats a la catàstrofe, i l’empemta i professionalitat  moderna per l’època del periodista Joaquín Soler Serrano, n’és un clar referent.

És un llibre que posa noms i cognoms i l’oportú context biogràfic a molts dels protagonistes d’aquests fets, que acosten el lector al moment gairebé com si el poguessis viure, i que t’apropen a les actituds com si les poguessis percebre. El capítol amb el títol de “la Batalla del fang”, en el qual es desgrana la lluita de poder per donar assistència als afectats, entre l’aparell del règim franquista (Govern Civil, Sección Femenina i Falange) i el voluntariat, els religiosos i les institucions locals, és paradigmàtic d’aquest bon fer.

És un llibre que des d’un tronc ben arrelat s’enfila per branques d’on creixen fils argumentals múltiples, però que sempre deixen veure, i retornen, al context general del moment històric que s’analitza.

Tammateix, aquesta proposta de divulgació històrica de la gran tragèdia que assolà la nostra comarca fa 50 anys, també ha de servir per reflexionar i repensar el passat, el present i el futur.  Avui fa poc més d’un mes, a finals de setembre, a Andalusia i Múrcia es van produir molts desperfectes, i altravegada pèrdua de vides humanes, a diverses localitats. Vam poder sentir i veure notícies de la gota freda que va esclatar i es va emportar per endavant cases, soterranis, garatges i demés edificis, tot plegat colgat d’aigua. I també van morir i desaparèixer gent gran, joves i infants (11 morts i dos desapareguts).

 

Allí també hi hagué la visita pertinent de les autoritats i de la Reina Sofía, que anaren als pobles més afectats per les inundacions: Villanueva dsel Rosario, Vera i Puerto Lumbreras. Allà les notícies van estirar de l’arxiu del passat i van treure a la llum altres inundacions que van succeir l’any 1973 i que van significar una vuitantena de víctimes mortals, sobretot a Puerto Lumbreras. Aleshores foren els prínceps Joan Carles i Sofia que visitaren el lloc. L’any 1962 va passar el que va passar al Vallès, amb prop de 700 morts (versió oficial), i els prínceps d’Espanya, encara més joves, també varen visitar les zones afectades. I el dictador, també. Molta gent, encara en estat de xoc, es va preguntar perquè va passar tot allò, però d’altres van mirar cap a un altre cantó…

Avui sabem, gràcies als estudis que des de fa anys estan realitzant historiadors de casa nostra com en Jordi Calvet, Martí Marín i Eduard Masjuan, i als nous estudis de Jaume Valls a Terrassa i  dels Sales de caire més general, que allò no va passar només per la ferocitat de la tempesta, de les pluges torrencials, de les “forces de la natura”, sinó  sobretot per la manca de previsió d’un règim polític que no havia estat capaç ni s’havia preocupat de resoldre les condicions d’infrahabitatge dels milers i milers d’immigrants que s’establiren a les poblacions industrials de la conca del Ripoll i de la riera de Les Arenes, i que havia permès la construcció irresponsable d’edificis industrials cada vegada més grans a la llera del riu… I el que va passar a Puerto Lumbreras el 1973, per què va passar? i el que va tornar a passar fa poc més d’un mes en aquella mateixa regió, perquè s’ha repetit? Pel mal temps, o per algun motiu més? Els historiadors ja ens diran el què…d’aquí a un temps.

Genís Ribé i Monge, Museu d’Història de Sabadell

Conferència i presentació del llibre “La riuada de Franco” a Sabadell

Conferència “La riuada blava: el rerefons de la gran operació d’imatge i propaganda del règim franquista”

Avui, 7 de novembre de 2012, a les 19.30h, tindrà lloc al Museu d’Història de Sabadell (St. Antoni, 13) la conferència “La riuada blava: el rerefons de la gran operació d’imatge i propaganda del règim franquista” en què es presentaran els resultats d’una profunda investigació sobre les conseqüències més polítiques que tingué la tràgica riuada del 25 de setembre de 1962. La conferència serà a càrrec de l’historiador Lluís Sales.

Aquesta conferència forma part del cicle de xerrades organitzat pel programa  La nit tràgica, participat pels ajuntaments de Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí, Sabadell i Terrassa, amb la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya i el suport de la Diputació de Barcelona.

El llibre La riuada de Franco

Els resultats d’aquesta exhaustiva recerca es recullen al llibre La riuada de Franco, del mateix Lluís Sales i el periodista Ferran Sales, que ha publicat Pagès Editors i que es presentarà també en l’acte d’avui.

El treball d’investigació que han realitzat Ferran i Lluís Sales durant més d’un any els ha permès aprofundir en aquells aspectes més polítics dels esdeveniments que se succeïren després de la riuada del setembre de 1962, un veritable magma de lluites polítiques, accions de propaganda, corrupció econòmica i conflicte d’interessos. Per a dur a terme aquesta tasca s’han valgut del buidatge d’una sèrie d’arxius fins ara poc accessibles per als investigadors, com són l’Arxiu Montserrat Tarradellas de Poblet, l’Arxiu del Govern Civil de Barcelona i l’Arxiu de Cáritas Diocesana de Barcelona i Sabadell, entre d’altres.

Amb fonts arxivístiques d’aquesta rellevància i amb igualment un munt de testimonis orals recollits enls darrers anys per aquests investigadors, s’ha pogut estructurar un renovat discurs historiogràfic a l’entorn de la gran mobilització política que des del règim franquista es produí per donar resposta a la tragèdia, així com el contrapunt de la reacció de la societat catalana a nivell local i internacional.

Justament una de les grans aportacions d’aquest estudi és tota la documentació recollida sobre l’entramat polític i cívic que es bastí des de l’exili català per donar resposta a les inundacions del Vallès, i al paper que hi tingueren el president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, Josep Tarradellas, i la comunitat de monjos de Montserrat, més concretament.

El treball dels Sales analitza fil per randa el paper dels ajuntaments, dels seus alcaldes i de les organitzacions locals durant els dies i mesos posteriors a les inundacions, la reacció dels estaments i les organitzacions polítiques franquistes, l’organització i els intringolis de la Cuestación Nacional, la resposta i les consignes del govern català d’en Tarradellas a l’exili, el cas de Rubí, les contribucions dels artistes a benefici  dels damnificats (amb l’estudi concret del controvertit cas d’un quadre aportat per Pablo Ruiz Picasso), la corrupció en la distribució dels ajuts econòmics i de béns materials i les deportacions de persones al seu lloc d’origen.

 Els autors

Ferran Sales i Aige (Lleida, 1946). Periodista jubilat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació impresa: Diario de Barcelona, Tele/expres, Avui i Periódico. La seva darrera redacció de treball fou la del diari El País, durant més de 28 anys. Allí fundà un grup d’investigació i en fou el corresponsal al Magrib i a l’Orient Mitjà entre 1990 i 2005. L’any 1994 va rebre el premi Cirilio Rodríguez per un treball sobre la Guerra Civil a Algèria.

Lluís Sales i Favà (Barcelona, 1982). Historiador especialitzat en estudis de l’època baixmedieval, darrerament ha obtingut la Beca d’Investigació en Ciències Socials i Humanes del Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona. A Sabadell ha comissariat, juntament amb el fotògraf Sergi F. Moure, l’exposició Destrucció, mort, reacció. La riuada de 1962 a Sabadell, produïda pel Museu d’Història de Sabadell