RUBÍ

• La gestió del risc d’inundació en un context de crisi econòmica i col·lapse financer

Hug March, geògraf i investigador postdoctoral de la UOC

Auditori del Museu, 18 d’octubre

Aquesta ponència estarà dividida en tres parts principals. Primerament es reflexionarà sobre el que s’entén per risc d’inundació i es contextualitzaran els antecedents històrics més rellevants a Catalunya. En un segon lloc es farà un repàs als instruments de gestió del risc d’inundació al territori català, incloent les mesures preventives, les estratègies d’emergència i les estratègies post-catàstrofe. Finalment, es faran unes breus consideracions de com la crisi econòmica i el canvi climàtic poden estar afectant a tal gestió.

• III Cicle de Conferències 2012. Commemoració dels 50 anys de la rierada a Rubí
  

“Presentació dels estudis sobre les víctimes de la rierada” a càrrec de l’historiador Eduard Puigventós

“Rubí: creixement i transformació de la ciutat industrial, abans i després de la rierada de 1962” a càrrec de l’historiador Ramon Batalla Galimany

Auditori del Museu, 13 de desembre, 19 h. Activitat gratuïta

“Presentació dels estudis sobre les víctimes de la rierada”

 

La conferència versarà sobre les víctimes que causà la Rierada. Es parlarà de la xifra aproximada de persones que vivien a la zona afectada (barri de l’Escardívol, carrer Riera, barri de la Font de la Via), així com de les dades més actualitzades sobre morts i desapareguts, explicant d’on surten aquests números: es comentarà el procés seguit per tal de localitzar les víctimes, les diferents fonts emprades, i la problemàtica d’estudiar-ho a cinquanta anys vista.

 

“Rubí: creixement i transformació de la ciutat industrial, abans i després de la rierada de 1962″

 

Ara fa cinquanta anys de la tràgica rierada de 1962, que va tenir importants conseqüències econòmiques. Les destruccions van afectar fortament la indústria i l’agricultura. Alhora, però, va comportar ajuts, crèdits i unes inversions públiques que no s’havien vist mai en infraestructures, habitatges i ensenyament.

L’any 1962, a més, Rubí estava immers en un intens creixement industrial i demogràfic. Les inversions i la publicitat obtingudes amb la rierada van caure, doncs, en terreny adobat, accelerant aquell procés. El resultat va ser un extraordinari increment de la instal·lació d’indústries, d’augment de població i d’expansió urbana. L’agricultura va decaure com a activitat econòmica rellevant i el sector metal·lúrgic va desplaçar al tèxtil com a branca industrial més important. El nombre d’habitants es va multiplicar en pocs anys, però el marc dictatorial i la manca de controls urbanístics van fer que el creixement fos excessiu i de poca qualitat urbana. Ha passat molta aigua sota els ponts de la riera, però el Rubí actual és, en una gran part, hereu d’aquell procés.