Sabadell inaugura el monòlit en homenatge a les víctimes de la riuada

047-moli de l'amat

El Molí de l’Amat, després de la riuada de 1962. Autor: at. Pere Lartuna / Arxiu Històrico-fotogràfic de la UES

Avui, divendres 30 de novembre de 2012, a les 16.30 hores, s’inaugurarà el monòlit en homenatge a les víctimes de les riuades de 1962 a la zona del Molí Amat al Riu Ripoll, a Sabadell. Aquest acte comptarà amb l’assistència del regidor de Cultura, Juan Carlos Sánchez.

L’acte s’emmarca en el seguit d’activitats que durant els darrers mesos han commemorat els 50 anys de la riuada a Sabadell. A partir d’avui, la ciutat disposarà d’un monòlit que constituirà un record a les víctimes i alhora un homenatge als valors positius de solidaritat i a l’esperit de superació dels sabadellencs i sabadellenques. El monòlit consisteix en un conglomerat natural del riu, en forma de pedra; aquest conglomerat és una massa formada per fragments de diversos minerals i roques que s’han acumulat de manera natural en el riu, i simbolitza el procés de transformació i d’història que representa.

Acudit

Aquest acte serà objecte d’un seguiment especial a Ràdio Sabadell.

Itinerari Del riu a les coves. Les riuades de 1962

La zona de la Clota i del barri de Can Puiggener afectada per la riuada de 1962. Autor: at. Pere Lartuna / Arxiu Històrico-fotogràfic de la UES

La zona de la Clota i del barri de Can Puiggener afectada per la riuada de 1962. Autor: at. Pere Lartuna / Arxiu Històrico-fotogràfic de la UES

A més, el diumenge 2 de desembre, de 10 del matí a la 1 del migdia s’oferirà l’itinerari Del riu a les coves. Les riuades de 1962. Aquest itinerari és una activitat complementària a l’exposició “Destrucció, mort, reacció. La riuada del 1962 a Sabadell” que itinera pels diferents barris de Sabadell i que fins el dia 15 de desembre es pot visitar a la biblioteca de la Serra. El recorregut que s’ofereix aquest diumenge escentraen un episodi concret: les riuades de 1962.

En la passejada es veuran especialment els indrets propers al barri de Torre–romeu on els aiguats van fer més destrosses, com és el cas de la fàbrica de Cal Grau i les cases de Cal Sec. Amb l’ajut d’imatges històriques i de documents sonors es recrearà el que va significar per la ciutat aquella tragèdia i les conseqüències que va comportar.

L’activitat és gratuïta i les places són limitades. Per inscriure’s cal trucar al 93 727855 de les 5 a les 8 del vespre.

Campanya per obtenir documentació inèdita

Per altra banda, l’Ajuntament de Sabadell ha endegat una campanya amb l’objectiu de captar documentació, fotografies, pel·lícules, etc. inèdits sobre els aiguats.  Totes les persones interessades en aportar-hi material poden trucar al 93 726 87 77, escriure a AHS@ajsabadell.cat o bé a través del Facebook de l’AHS.

Publicat dins de Sabadell | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

El pis de l’Asunción

Una promesa més, falsa i crua, del dictador. Asunción Cantero Cuenca va perdre el seu marit i un fill de 4 anys a la riuada de 1962, i la casa, a Terrassa. En la visita que féu Francisco Franco a la ciutat, el 2 d’octubre, ella, amb la seva filla Manolita, “parlaren” amb el Generalísimo, i els va prometre un pis nou. I l’any següent, quan tornà a visitar la ciutat, tornà a prometre el mateix. El pis, però, mai li fou donat ni procurat ni cedit, ni res de res.

Joaquín Soler Serrano, locutor (Ràdio Barcelona), concentrà, molt a pesar del règim, la informació, la mobilització de voluntaris i els ajuts dels aiguats de 1962. A la foto, amb la soprano Victòria López Garcia, Victòria dels Àngels. Autor desconegut, AHS

Aquest és un dels moltíssims testimonis recollits en un llibre excepcional, La riuada de Franco, escrit per Ferran Sales i Lluís Sales, periodista i historiador respectivament, editat per Pagès editors. El llibre, que aprofundeix en l’estudi de les conseqüències polítiques, socials i econòmiques que s’esdevingueren després dels fets tràgics de la nit del 25 de setembre de 1962, i que fou objecte d’una presentació pública aquest 7 de novembre al Museu d’Història de Sabadell,  val la pena per diversos motius.

És un llibre extremadament ben documentat, farcit de referències arxivístiques i de fonts orals, allà on s’escau. Té un total de 440 notes!, totes posades on toca, i ampliant i complementant  la informació que pertoca. El capítol dedicat a l’estudi de la complexa connivència entre el president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas, i la comunitat de monjos de Montserrat per donar resposta comuna a la tragèdia n’és un bon exemple.

És un llibre ben estructurat, molt ben travat quant a la narrativa i els temes que marquen el  ritme de l’anàlisi d’aquells esdeveniments. És un llibre que tracta alguns aspectes poc treballats i investigats fins al moment, temes certament inèdits. El capítol que tracta el paper dels artistes que ajudaren els damnificats amb l’aportació d’obres pròpies per posar-les a subhasta o venda i més concretament el cas del quadre Dona amb gos de Pablo Ruiz Picasso, n’és un altre exemple. És un llibre ben escrit, amb llenguatge planer, que en certs moments transpira passió, amb fragments que desborden informació clarament exposada. El capítol en què es descriu el paper gairebé “revolucionari” de Ràdio Barcelona en els dies immediats a la catàstrofe, i l’empemta i professionalitat  moderna per l’època del periodista Joaquín Soler Serrano, n’és un clar referent.

És un llibre que posa noms i cognoms i l’oportú context biogràfic a molts dels protagonistes d’aquests fets, que acosten el lector al moment gairebé com si el poguessis viure, i que t’apropen a les actituds com si les poguessis percebre. El capítol amb el títol de “la Batalla del fang”, en el qual es desgrana la lluita de poder per donar assistència als afectats, entre l’aparell del règim franquista (Govern Civil, Sección Femenina i Falange) i el voluntariat, els religiosos i les institucions locals, és paradigmàtic d’aquest bon fer.

És un llibre que des d’un tronc ben arrelat s’enfila per branques d’on creixen fils argumentals múltiples, però que sempre deixen veure, i retornen, al context general del moment històric que s’analitza.

Tammateix, aquesta proposta de divulgació històrica de la gran tragèdia que assolà la nostra comarca fa 50 anys, també ha de servir per reflexionar i repensar el passat, el present i el futur.  Avui fa poc més d’un mes, a finals de setembre, a Andalusia i Múrcia es van produir molts desperfectes, i altravegada pèrdua de vides humanes, a diverses localitats. Vam poder sentir i veure notícies de la gota freda que va esclatar i es va emportar per endavant cases, soterranis, garatges i demés edificis, tot plegat colgat d’aigua. I també van morir i desaparèixer gent gran, joves i infants (11 morts i dos desapareguts).

 

Allí també hi hagué la visita pertinent de les autoritats i de la Reina Sofía, que anaren als pobles més afectats per les inundacions: Villanueva dsel Rosario, Vera i Puerto Lumbreras. Allà les notícies van estirar de l’arxiu del passat i van treure a la llum altres inundacions que van succeir l’any 1973 i que van significar una vuitantena de víctimes mortals, sobretot a Puerto Lumbreras. Aleshores foren els prínceps Joan Carles i Sofia que visitaren el lloc. L’any 1962 va passar el que va passar al Vallès, amb prop de 700 morts (versió oficial), i els prínceps d’Espanya, encara més joves, també varen visitar les zones afectades. I el dictador, també. Molta gent, encara en estat de xoc, es va preguntar perquè va passar tot allò, però d’altres van mirar cap a un altre cantó…

Avui sabem, gràcies als estudis que des de fa anys estan realitzant historiadors de casa nostra com en Jordi Calvet, Martí Marín i Eduard Masjuan, i als nous estudis de Jaume Valls a Terrassa i  dels Sales de caire més general, que allò no va passar només per la ferocitat de la tempesta, de les pluges torrencials, de les “forces de la natura”, sinó  sobretot per la manca de previsió d’un règim polític que no havia estat capaç ni s’havia preocupat de resoldre les condicions d’infrahabitatge dels milers i milers d’immigrants que s’establiren a les poblacions industrials de la conca del Ripoll i de la riera de Les Arenes, i que havia permès la construcció irresponsable d’edificis industrials cada vegada més grans a la llera del riu… I el que va passar a Puerto Lumbreras el 1973, per què va passar? i el que va tornar a passar fa poc més d’un mes en aquella mateixa regió, perquè s’ha repetit? Pel mal temps, o per algun motiu més? Els historiadors ja ens diran el què…d’aquí a un temps.

Genís Ribé i Monge, Museu d’Història de Sabadell

Publicat dins de Publicacions, Sabadell | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Conferència i presentació del llibre “La riuada de Franco” a Sabadell

Conferència “La riuada blava: el rerefons de la gran operació d’imatge i propaganda del règim franquista”

Avui, 7 de novembre de 2012, a les 19.30h, tindrà lloc al Museu d’Història de Sabadell (St. Antoni, 13) la conferència “La riuada blava: el rerefons de la gran operació d’imatge i propaganda del règim franquista” en què es presentaran els resultats d’una profunda investigació sobre les conseqüències més polítiques que tingué la tràgica riuada del 25 de setembre de 1962. La conferència serà a càrrec de l’historiador Lluís Sales.

Aquesta conferència forma part del cicle de xerrades organitzat pel programa  La nit tràgica, participat pels ajuntaments de Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí, Sabadell i Terrassa, amb la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya i el suport de la Diputació de Barcelona.

El llibre La riuada de Franco

Els resultats d’aquesta exhaustiva recerca es recullen al llibre La riuada de Franco, del mateix Lluís Sales i el periodista Ferran Sales, que ha publicat Pagès Editors i que es presentarà també en l’acte d’avui.

El treball d’investigació que han realitzat Ferran i Lluís Sales durant més d’un any els ha permès aprofundir en aquells aspectes més polítics dels esdeveniments que se succeïren després de la riuada del setembre de 1962, un veritable magma de lluites polítiques, accions de propaganda, corrupció econòmica i conflicte d’interessos. Per a dur a terme aquesta tasca s’han valgut del buidatge d’una sèrie d’arxius fins ara poc accessibles per als investigadors, com són l’Arxiu Montserrat Tarradellas de Poblet, l’Arxiu del Govern Civil de Barcelona i l’Arxiu de Cáritas Diocesana de Barcelona i Sabadell, entre d’altres.

Amb fonts arxivístiques d’aquesta rellevància i amb igualment un munt de testimonis orals recollits enls darrers anys per aquests investigadors, s’ha pogut estructurar un renovat discurs historiogràfic a l’entorn de la gran mobilització política que des del règim franquista es produí per donar resposta a la tragèdia, així com el contrapunt de la reacció de la societat catalana a nivell local i internacional.

Justament una de les grans aportacions d’aquest estudi és tota la documentació recollida sobre l’entramat polític i cívic que es bastí des de l’exili català per donar resposta a les inundacions del Vallès, i al paper que hi tingueren el president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, Josep Tarradellas, i la comunitat de monjos de Montserrat, més concretament.

El treball dels Sales analitza fil per randa el paper dels ajuntaments, dels seus alcaldes i de les organitzacions locals durant els dies i mesos posteriors a les inundacions, la reacció dels estaments i les organitzacions polítiques franquistes, l’organització i els intringolis de la Cuestación Nacional, la resposta i les consignes del govern català d’en Tarradellas a l’exili, el cas de Rubí, les contribucions dels artistes a benefici  dels damnificats (amb l’estudi concret del controvertit cas d’un quadre aportat per Pablo Ruiz Picasso), la corrupció en la distribució dels ajuts econòmics i de béns materials i les deportacions de persones al seu lloc d’origen.

 Els autors

Ferran Sales i Aige (Lleida, 1946). Periodista jubilat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació impresa: Diario de Barcelona, Tele/expres, Avui i Periódico. La seva darrera redacció de treball fou la del diari El País, durant més de 28 anys. Allí fundà un grup d’investigació i en fou el corresponsal al Magrib i a l’Orient Mitjà entre 1990 i 2005. L’any 1994 va rebre el premi Cirilio Rodríguez per un treball sobre la Guerra Civil a Algèria.

Lluís Sales i Favà (Barcelona, 1982). Historiador especialitzat en estudis de l’època baixmedieval, darrerament ha obtingut la Beca d’Investigació en Ciències Socials i Humanes del Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona. A Sabadell ha comissariat, juntament amb el fotògraf Sergi F. Moure, l’exposició Destrucció, mort, reacció. La riuada de 1962 a Sabadell, produïda pel Museu d’Història de Sabadell

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Els morts amagats. Notícia del Punt Avui

Ahir, 5 de novembre de 2012, apareixia al diari El Punt Avui un article de Joan Rueda que informava que s’havien recuperat al mar més de 800 cadàvers causats per la riuada del 25 de setembre de 1962 i que no consten al cens oficial de víctimes.

Destrucció i desolació després de la riuada, setembre de 1962. Autor: Carles Duran. CECOT

L’article recull el testimoni de Carles Malagrida,el passat 24 de setembre apuntava al nostre bloc el següent: “només surat al mar foren recuperats 832 cadàvers. Ho sé perquè, un any i mig després, trobant-me complint el servei militar, vaig dur a terme la tasca d’arxivar les diligències obertes per les autoritats de Marina”.

Joan Rueda conclou que, si bé és impossible saber el nombre exacte de morts provocats per l’aiguat, tot apunta que, pel cap baix, van doblar les xifres oficials.

Podeu consultar aquí l’article sencer.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

L’Arxiu Històric de Sabadell participa en la celebració del Dia Internacional del Patrimoni Audiovisual

En 21ª Conferència General de la UNESCO, el 1980, es va redactar la “Recomanació sobre Salvaguarda i Conservació de les Imatges en Moviment”, amb la voluntat de reconèixer el valor patrimonial dels arxius sonors i audiovisuals i de garantir-ne la seva preservació. El 2007, es va fer un pas més amb la declaració del 27 d’octubre Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual.

Enguany, l’Arxiu Històric de Sabadell s’uneix a les celebracions d’aquesta jornada tot presentant un fragment de la pel·lícula La noche del martes de Joan Llobet, que ha estat remasteritzada per a la seva difusió dins la commemoració dels 50 anys dels aiguats del 1962.

Aquesta pel·lícula, tal com diu el seu autor és “un reportaje de los daños causados por las inundaciones en el Vallès el año 1962”; documenta el dia després de la riuada de 1962 i s’allarga en el temps fins a l’any següent.

Recull imatges espectaculars dels danys causats per la força de l’aigua i la destrucció massiva de fàbriques, cases, ponts, carreteres i vies del tren, però també dels treballs de neteja, desenrunament, aplanament de terres i reconstrucció, i finalment dóna testimoni d’algunes de les visites de les autoritats del règim franquista que tingueren lloc els mesos de setembre i d’octubre de 1962, inclosa la visita de Franco de l’1 d’octubre. El documental s’acaba amb la segona visita que va fer el dictador a la ciutat, el 19 de juny de 1963.  A més, Joan Llobet va filmar no tan sols el que va passar a Sabadell sinó que va recollir imatges dels danys que van patir diferents poblacions del Vallès: Castellar del Vallès, Matadepera, Terrassa (Riera de les Arenes, Rambla…), Sant Quirze del Vallès (Los Rosales), etc.

Aquest documental serà presentat, íntegrament, en la taula rodona de cloenda del programa d’activitats LA NIT TRÀGICA-50 anys dels aiguats al Vallès, que tindrà lloc el 18 de desembre al Museu d’Història de Catalunya.

Trobareu més informació al web de l’Arxiu Històric de Sabadell.

 

Publicat dins de Sabadell | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

1962. Un any per recordar metereològicament

Demà, dijous 25 d’octubre de 2012, a les 19h, tindrà lloc al Centre d’Interpretació del Patrimoni Molí d’en Rata de Ripollet la conferència “1962. Un any per recordar metereològicament” a càrrec del climatòleg Lluís Miquel Pérez qui, d’una manera lúdica i a través d’experiments amb sorra, explicarà les causes meteorològiques de les riuades i la nevada de 1962. Després de la xerrada es projectarà una breu gravació del fotògraf Joan Hernández sobre l’endemà de la riuada i de la nevada, aquesta darrera inèdita.

RIPOLLET. Efectes de la riuada. Fotografia: Hermanos Escursell

El conferenciant

Lluís Miquel Pérez és Llicenciat en Geografia per la UB i Màster en Climatologia Aplicada per la mateixa universitat. La seva especialitat sempre ha estat la comunicació meteorològica: ha treballat en mitjans escrits, en ràdio i en televisió. Actualment treballa per a Cadena SER Catalunya i per a Ràdio Badalona., i ha fet algunes incursions en televisions com Canal Català, Televisió de Badalona o la d’Andorra. També ha escrit diversos articles sobre meteorologia al Vallès i ha impartit xerrades sobre modelització, meteorologia popular o fenòmens meteorològics severs. Paral·lelament, dóna classes de divulgació meteorològica a la UB.

 

Publicat dins de Conferència, Ripollet | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Les veus de la tragèdia

Presentació de Les veus de la Tragèdia

23/10/2012, 18.30h

Auditori Municipal de Montcada i Reixac

(Pl. de l’Església, 12)

Demà, dimarts 23 d’octubre, es presentarà a l’Auditori Municipal de Montcada i Reixac el llibre-DVD Les veus de la tragèdia, un recull de testimonis de la tragèdia que es va viure a la població la nit del 25 de setembre de 1962, editat per l’Ajuntament de Montcada i EMA Publicacions. L’acte comptarà amb la presència dels autors del llibre i el documental, del qual es projectarà un extracte.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

Publicat dins de Montcada i Reixac | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari